Manifest del 1er. de Maig

 JSC

Al 2007 l’economia espanyola creixia a taxes properes al 3,7%. Amb una taxa de desocupació de poc més del 8%, el país experimentava el període de creixement sostingut més dilatat de tota la democràcia. Catalunya, amb un creixement del 3,5% i una taxa d’atur de 6,5 punts percentuals, es situava com a actor fonamental d’aquest procés. Al 2009 les dades macroeconòmiques situen formalment l’economia espanyola en un episodi de recessió, en què les taxes d’atur a Espanya i Catalunya sobrepassen ja el 17 i 16% respectivament. Per tant, estem vivint una situació de greu crisi econòmica.

La magnitud de la davallada i la celeritat en el canvi de cicle requereixen d’una reflexió profunda, que reconegui la insostenibilitat de l’actual model de creixement econòmic. En el necessari procés de transformació productiva que ara afrontem, el paper que juguin els joves resultarà fonamental.

La JSC no pot acceptar en cap cas que la situació actual de crisi suposi una retallada dels drets laborals aconseguits per la lluita incansable de la classe treballadora i denuncia doncs la inoportunitat de les teories neoliberals, perquè els que tenen menys no han de pagar els descosits creats pels que tenen més. 

Reivindiquem un acord ampli, de tots els agents socials, institucions i ciutadans en pro d’un compromís per avançar, per progressar conjuntament.

Des de la JSC reclamem una aposta en ferm per la contractació estable i indefinida, dotant els diferents actors econòmics dels incentius necessaris per fer-la efectiva.

Seguim reclamant que el salari mínim interprofesional es situï com a mínim en els 1000 euros. L’increment de la capacitat adquisitiva en consonància amb el nivell general de vida és fonamental per tal de garantir una veritable igualtat d’oportunitats.

Apostem per donar molt més pes a l’economia productiva, incentivar la inversió en I+D i en la formació i qualificació dels treballadors, promoure una correcta organització de la producció, buscar eficàcia i eficiència en les operacions i en els usos dels temps i fomentar la innovació.

Al llarg de la història, sempre que hi ha hagut un daltabaix econòmic important, s’ha treballat conjuntament, cadascú des de la seva responsabilitat, participant en comú dels sacrificis, però també dels beneficis posteriors. Així és com es va construir l’Estat del benestar després de la catàstrofe de la Segona Guerra Mundial.

 

Ara més que mai:  Tots Junts Guanyarem el Combat.

Posted in Treball.